La sobirania alimentària és cosa de tots i totes



La sobirania alimentària és el dret dels pobles a determinar les polítiques agrícoles i alimentàries que els afecten: a tenir dret i accés a la terra, als recursos naturals, a poder alimentar-se de forma sana i saludable amb aliments lliures de transgènics, a protegir i regular la producció i el comerç agrícola amb l'objectiu d'aconseguir un desenvolupament sostenible i garantir la seguretat alimentària.

Com hem arribat a aquest concepte?
Durant la dècada dels ‘90 va sorgir un nou concepte de la mà de molts activistes i ONGs: la sobirania alimentaria. Aquest moviment va ser promogut per La Via Campesina, que va néixer durant la Cimera Mundial de l'Alimentació organitzada per la FAO l’any 1996, on molts activistes van voler trencar amb les polítiques agrícoles neoliberals imposades per la Organització Mundial del Comerç i el Fons Monetari Internacional. S’inicia el “Movimiento Campesino Internacional”.

A partir d’aquesta cimera, el concepte de Sobirania Alimentària s’inclou com un dels grans temes a tractar en el debat agrari internacional. La Via Campesina defensa que les polítiques neoliberals prioritzen el comerç internacional i no pas la alimentació dels pobles. Consideren que aquestes polítiques no contribueixen a eradicar la fam, ans al contrari, han incrementat la dependència dels pobles a les importacions i han reforçat la industrialització de l’agricultura, posant en perill el patrimoni genètic, cultural i mediambiental.

L'any 2001, durant el Fòrum Mundial de Sobirania Alimentaria es va acceptar la següent definició pel concepte de sobirania alimentaria: “és el dret dels pobles a definir les seves pròpies polítiques i estratègies sostenibles de producció, distribució i consum d'aliments que garanteixi el dret a la alimentació per tota la població, en base a la petita i mitjana producció, respectant la pròpia cultura i diversitat de tècniques agrícoles, pesqueres i indígenes de producció agropecuària, de comerç i gestió dels espais rurals, en els que la dona juga un paper fonamental”.

La sobirania alimentaria prioritza les economies locals i els mercats locals i nacionals, i atorga el poder als agricultors familiars, la pesca artesanal i el pastura, i situa la producció alimentaria, la distribució i el consum sobre la base de la sostenibilitat mediambiental, social i econòmica. 

Garanteix que els drets d’accés i la gestió territorial, de l'aigua, de les llavors, dels ramats i de la biodiversitat, estiguin en mans d'aquells que produeixen aliments.
Suposa noves relacions socials lliures d'opressió i desigualtats entre els homes i dones , pobles, classes socials i generacions futures.

Això posa als productors, distribuïdors i consumidors al cor del sistemes i polítiques alimentaries, per sobre dels mercats i les empreses. Defensa els interessos de, i inclou a, futures generacions. Ens ofereix una estratègia per resistir i desmantellar el comerç lliure i corporatiu i el règim alimentari actual, i per canalitzar que els sistemes alimentaris, agrícoles, de pastura i la pesca es gestionin per els productors locals. 


Aquest any, 2019, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha posat en marxa el Consell Català de l’Alimentació amb els objectius d’analitzar, debatre i proposar solucions als reptes que suposen les polítiques agroalimentàries actuals a nivell social, ambiental, empresarial i en l’àmbit tecnològic.

Considerem cabdal aquest pas i volem sumar-nos a la difusió d'aquest òrgan com a eina per assolir la Sobirania Alimentària a Catalunya.

No us perdeu la propera entrada al Blog de Codex Formació!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada